Entrades

LA SARDANA

Imatge
  La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats per les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona i en qualsevol moment del ball pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana (llevat que es tracti d'un concurs o una exhibició). Tanmateix, existeix la ...

BALL DE GITANES

Imatge
Ball de Gitanes El Ball de Gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans -principalment en poblacions catalanes i valencianes-. Ens trobem que hom diferencia dues tipologies de ball de gitanes, l'un el que es balla per les festes de Carnestoltes a la zona del Vallès i per l'altra el que es balla per Corpus i Festa Major a diferents vilatges del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment en les Festes Majors del Camp de Tarragona i el Penedès. Ball de gitanes al Vallès Ball de Gitanes de Llinars del Vallès, Catalunya. En la modalitat del Vallès,[2] el ball típicament de Carnaval es fa en formació de colles de parelles en fila, amb castanyoles a les mans i picarols als peus, salten i ballen al ritme de la música, sovint interpretada per una cobla. El ball de gitanes de Sant Celoni està documentat de l'any 1767, sent un dels més antics del país. El Capità amb els seus balladors i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, el grup de música toca dura...

BALL D'ESPASES

Imatge
El Ball d'espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d'una música predeterminada i formant diverses figures tals com passadissos, volta, estels, degollades i roses. No hi ha acord entre els estudiosos a fixar la procedència d'aquesta dansa. Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues. El folkloristes catalans[2] havien suggerit falsament en la seva tesi que els balls de bastons es remunten el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases, ja què aquestes danses no realitzen simulacions de batalla si no que s'assimilen més als balls de pastorets, faixes i de cercolets amb figueres com l'elevació del capità. Història i origen del ball d’espases El Ball d’espases a Cervera va constituir un element fonamental en els seguicis festius catalans. E...

VESTUARI I BASTONS

Imatge
  Vestuari i Bastons El vestuari del ball de bastons és força variat segons la zona o la formació que l'executa però hi ha elements comuns.  El calçat acostuma a ser l'espardenya, mitges, camals plens de cascavells o polaines, pantalons blancs, faldellí, faixa de color, camisa blanca i en algunes colles, mocador de color creuat al cos. Tot i així hi ha colles que no duen el faldellí, d'altres que utilitzen pantalons de vellut, barrets, armilles i d'altres elements característics de la zona.  A aquests elements s'hi han d'afegir els bastons els quals poden ser de diferents gruixos, mides o policromats en tons vermells o serpentejats.

MUSICA I BALLS DE BASTONS

Imatge
  Música Partitura històrica d'un ball de bastons en el Quadern de les llibertats d'orgue de la Seu de Lleida que data de 1820. El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tentineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. L'instrument predilecte pel ball de bastons és el flabiol tot i que des de la recuperació de diversos balls a Catalunya a finals dels anys 1970, s'ha fet hegemònic l'ús de la gralla i el timbal per a dansar. A banda dels dos principals acompanyaments és usual l'acompanyament al so de violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça. Al País Valencià és usual com en altres danses valencianes l'acompanyament amb dolçaina i tabalet. Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts...

HISTÒRIA DEL BALL DE BASTONS A CATALUNYA

Imatge
El Ball de bastons és una dansa popular, molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal i característic un o dos bastons els quals fan repicar entre ells al ritme de la música. El ball ha estat molt present en multitud de celebracions i festes al llarg de la història. Aquest fet ha suposat que en l'actualitat hi hagi diferents tipologies d'indumentària, de coreografies i de músiques així com d'acompanyaments musicals. La primera notícia als Països Catalans d'un ball de bastons es troba a Tortosa el 1558. Els folkloristes, estudiosos i balls de bastons catalans sempre havien pres com a primeres referències escrites les de que daten del 1151, quan durant el banquet de les noces del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó es va fer un ball de bastons. Però Angel Vallverdú, Daniel Vilarrúbias i Pau Plana desmenteixen aq...