BALL D'ESPASES
El Ball d'espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d'una música predeterminada i formant diverses figures tals com passadissos, volta, estels, degollades i roses.
No hi ha acord entre els estudiosos a fixar la procedència d'aquesta dansa. Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues. El folkloristes catalans[2] havien suggerit falsament en la seva tesi que els balls de bastons es remunten el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases, ja què aquestes danses no realitzen simulacions de batalla si no que s'assimilen més als balls de pastorets, faixes i de cercolets amb figueres com l'elevació del capità.
a Cervera va constituir un element fonamental en els seguicis festius catalans. Entre el segle XV i el XVIII era una dansa molt habitual en la celebració del Corpus Christi i Carnestoltes. La primera i la darrera referència d’aquest ball a Catalunya apunten a la mateixa ciutat: Cervera. La capital de la Segarra va escenificar aquesta dansa entre 1411 i 1724, quan va ser prohibida per la nova administració borbònica.
Els balls foren molt populars al segle xv i persisteixen en França, Itàlia, Anglaterra i País de Gal·les (Morris dance), Espanya (paloteo o troqueado) i Portugal (dansa de pauliteiros). A les cultures del Magreb també hi ha danses tradicionals amb bastons, com la Raks Al Asseya d'origen egipci (conegut també com a saidi, com la música i ritme d'aquesta dansa) o la tahtib, i alguns passos d'algunes d'elles s'han integrat dins de l'anomenada dansa oriental o dansa del ventre.
Els balls de desafiament "hilt & point" són -o van ser- realitzats al llarg de tot Europa. La seva importància era especialment notable en les zones frontereres del Sacre Imperi Romà entre els s.XV-XVI, tot i que aquestes danses tradicionals van arrelar en els territoris de l'actual Alemanya, Àustria, el nord d'Itàlia, Flandes i España[3] (Andalusia,[4] País Basc y Galícia). Les danses de creuar espases també compten amb representants a la Península Ibèrica com els paloteados realitzats a la Ribera Navarra, Aragó, País Valencià (Todolella), Catalunya (Cervera) o al País Basc (ezpatadantza).
Es té constància de les danses realitzades per les confraries de ferrers i fabricants de coberts de Nuremberg des 1350. Al segle xvi es van documentar tradicions similars a tot el territori alemany, i es conserven descripcions concretes de balls realitzats a Zürich (en 1578) i Nuremberg (1600).[2]
La tradició de les danses d'espases va traspassar fins a l'altre costat dels Alps occidentals, donant lloc als Spadonari ( "sabristes") que ballaven en l'àrea compresa entre Giaglione, Venaus i S.Giorio, a la Vall de Susa. Aquests balls encara s'interpreten entre finals de gener i principis de febrer, conservant la seva significació ritual de renaixement i culte al bosc.
A Romania perviu un ball anomenat el Calusari, un ball d'espases similar a la Dansa Morris anglesa que s'integra en un complex ritual d'adoració equina relacionada amb el culte a la fertilitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada