MUSICA I BALLS DE BASTONS

 Música

Partitura històrica d'un ball de bastons en el Quadern de les llibertats d'orgue de la Seu de Lleida que data de 1820.

El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tentineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. L'instrument predilecte pel ball de bastons és el flabiol tot i que des de la recuperació de diversos balls a Catalunya a finals dels anys 1970, s'ha fet hegemònic l'ús de la gralla i el timbal per a dansar. A banda dels dos principals acompanyaments és usual l'acompanyament al so de violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça. Al País Valencià és usual com en altres danses valencianes l'acompanyament amb dolçaina i tabalet.

Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts cops repetitives. Alguns balls de bastons tenen músiques pròpies però un gran nombre utilitzen melodies populars o fins i tot cançons modernes. Hi ha catalogades més de mil melodies diferents que s'utilitzen com a ball de bastons.

Balls

L'estructura bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, podent afegir grups addicionals de quatre balladors (quadres), tot i que diverses colles han introduït altres estructures com el cercle o els balls de sis balladors. Els balls acostumen a ser curts, d'aproximadament un minut i l'element central del ball són els cops de bastó amb els altres balladors.

Durant els balls es poden identificar una sèrie d'elements comuns. Les passades com a moviments on els balladors es creuen, passant en direccions oposades i picant per anar a buscar un altre ballador. Els sotacames, figura emblemàtica del ball de bastons i que consisteix a fer picar els bastons, fent-los passar per sota una cama. Els salts on els balladors salten per picar a l'aire amb un altre ballador, i els cops a terra amb els bastons, moviment que molts folkloristes han interpretat com a reminiscència de ritus de fertilitat a la terra a manera d'unes supervivències del passat.